1. L'escola de fades

Per aprendre a confiar en tu mateix/a i a connectar amb el teu interior.

Aquesta nit la petita fada Cel gairebé no ha pogut dormir. Fa dies que espera impacient que comenci el curs a l’escola de fades. I per fi ha arribat el primer dia de classe! D’una revolada salta del llit i s’espolsa la son sacsejant les seves petites ales. 

Ben aviat comença a sentir els crits i les rialles de les seves companyes que van camí de l’escola.

–Vinc de seguida! –els diu traient el cap per la finestra–. Només haig d’agafar la vareta!

Però quan fa una ullada al seu voltant s’adona ben aviat que la seva vareta no hi és.

Sent com el cor li comença a bategar molt de pressa i, amoïnada, es posa a remenar els calaixos, mira sota el llit, buida les caixes de joguines... fins i tot surt a fora  i la busca sota les pedres i entre els matolls. Però la vareta no apareix...

–I ara què faré?–, exclama asseguda a terra i amb els ulls plens de llàgrimes.

En sentir els seus plors les seves companyes s’han acostat a veure què li passa.

–Pobre Cel –sent que una d’elles li diu a una altra–. Sense la seva vareta ja no podrà ser una fada de veritat. Ja no cal que vingui a l’escola. Au, anem que farem tard!

La petita fada Cel ho ha sentit tot, i es queda allà asseguda, sola i molt, molt trista.

–Potser tenen raó –pensa– i ja no cal que vagi a l’escola de fades, perquè sense la meva vareta no podré ser mai una fada.

I mentre les llàgrimes li regalimen per les galtes es pregunta:

–I ara com ajudaré la gent? Com faré realitat els desitjos sense la màgia d’una vareta?

I plora, plora sense parar... i la seva tristor s’escampa per tot el seu cos, i poc a poc les seves ales van deixant de brillar.

Però a l’escola, la mestra de les fades ho ha vist i ho ha sentit tot. Ella coneix la Cel i sap que seria una fada fantàstica, perquè té el més important que ha de tenir una fada: un gran desig d’ajudar els altres.

Llavors, obre un calaix i agafa una capseta daurada. A dins, arraulides unes contra les altres, dormen una pila de cuques de llum. Amb molta cura n’agafa una, i bufant amb molta suavitat l’omple de la màgia del seu alè.

–Desperta’t Cuqueta! –li diu–. Ves i digues a la Cel que no deixi de buscar. Acompanya-la i ajuda-la a trobar el secret de les fades!

La petita fada Cel s’ha quedat mig adormida després de plorar tant. Quan obre els ulls continua pensant en el que han dit les seves companyes i n’està cada cop més convençuda: mai no podrà ser una fada.

Però de sobte sent una veueta que li diu:

–Continua buscant, Cel, continua buscant...

–Qui parla? –pregunta, mirant a tot arreu–. Qui hi ha?

Però no veu ningú, perquè la cuca és molt petitona i s’amaga al seu darrere.

–Continua buscant, Cel, continua buscant... –torna a sentir. No sap d’on surt aquella veu. Mira al seu voltant però no ho descobreix!

I tot d’una s’adona que potser hauria de fer cas de la veueta.

–No sé qui ets, però potser tens raó –diu–. La meva vareta és en algun lloc, i sigui on sigui  la trobaré. I llavors podré anar a l’escola i aprendre a ser una fada de veritat!

I de mica en mica les seves petites ales tornen a brillar, i les llàgrimes que li han caigut s’han convertit en espurnes de colors que li adornen el vestit. Amb un somriure als llavis la petita aprenenta de fada es prepara per començar el seu viatge; un viatge que la durà per tot el món on trobarà un munt d’amics que l’ajudaran a buscar la seva vareta.

Vols acompanyar la teva nova amigueta?...
De vegades volem fer una cosa però algú ens diu que no en sabrem o que no podrem i llavors ni tan sols ho intentem. L’important és el que tu penses de tu mateix o de tu mateixa, no el que pensen els altres, que a més a més moltes vegades s’equivoquen. Si desitges fer una cosa, posa-hi totes les teves ganes i esforça’t tot el que puguis. Tant si te’n surts com si no, al menys ho hauràs intentat i potser hauràs descobert coses que necessites aprendre per poder-la fer més endavant. 

La Cel desitja anar a l’escola de fades per convertir-se en una fada de veritat. Però fa cas de les seves companyes, creu que ja no hi pot anar i es posa molt trista perquè pensa que ja no pot fer realitat el seu desig. Si no els hagués fet cas, creus que hauria  plorat tant? Potser s’hagués posat una mica trista per haver perdut la vareta però hauria anat igualment a l’escola. 

Tu també tens una veueta que t’acompanya. No és una cuca de llum de veritat. És allò que, molt a dins teu, et diu el que has de fer i t’ajuda a trobar solucions als teus problemes. Per sentir-la estigues en silenci i pregunta-li allò que vols saber. No sentiràs cap veu diferent de la teva, ni la sentiràs amb les orelles. La notaràs com un pensament, com si fossis tu qui la pensa. Però sabràs que és ella, perquè no tindràs cap dubte que aquesta és la resposta que necessitaves.

La Cel es queda molt trista perquè creu que ja no podrà ser una fada, però quan escolta la veueta, que li diu que continuï buscant la vareta, torna a creure que algun dia podrà anar a l’escola. La veueta li dóna una solució per poder aconseguir el que més desitja.

19 comentaris:

  1. Hola Soc la Carla de 6 anys i m'ha agradat molt aquest primer conte. A partir d'ara escoltare aquesta veueta. Espero llegir aviat el proper conte. Carla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carla, bonica. Em fa molt feliç que t'hagi agradat el conte! Estic convençuda que sentiràs la teva veueta. Ja veuràs com quan més l'escoltis més coses et dirà. Moltes gràcies per escriure'm! Una abraçada ben forta!

      Elimina
  2. Hola Dolors,

    M'agrada molt i molt aquest primer conte. Demà alternativa l'explicarè. Crec que els nens l'han de conèixer.
    Gràcies per compartir tots aquests contes amb nosaltres.
    Rut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Rut. M'alegra molt que el facis arribar als teus alumnes! Espero que el gaudeixin!

      Elimina
  3. Bona nit Dolors,
    Ens ha agradat molt aquest conte. Estic molt contenta que hagis fet aquest conte per nosaltres. Sóc la Quer i tinc 5 anyets i la meva mare me l'ha llegit fa un momentet.
    Adéu, què passis bona sort,
    Quer i Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Quer,
      Estic molt contenta que t'hagi agradat el conte! Espero que si la mare et llegeix els altres també t'agradin molt. T'envio una abraçada molt forta i una altra de part de la Cel.

      Elimina
  4. Sóc la Joana i gairebé tinc 7 anys. La mare m'ha llegit el primer conte ee la Cel i m'ha agradat molt. A mi a vegades també em costa decidir-me, a partir d'ara buscaré un moment de tranquil·litat i miraré de trobar la meva veueta . La mare també ho fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joana! Em fa molt feliç que t'hagi agradat. Escoltar la veueta ens costa a tots, però és una mica com anar en bicicleta... Quant més practiques, millor et surt, i al final ja ho fas gairebé sense adonar-te'n. T'envio una abraçada molt forta!

      Elimina
  5. Moltes gràcies per escriure coses tan boniques. Avui per la nit ja tinc conte per explicar-li al meu fill Eloy de 4 anys.
    Gràcies!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Espero que gaudiu d'una bona estona plegats amb el conte. Li fas un petonet de part de la Cel abans de tancar el llum! =)

      Elimina
  6. Hola Dolors, mágradaria aconseguir una copia del conte L'escola de fades, com ho puc fer? Soc de Girona capital

    ResponElimina
  7. Hola! T'agraeixo molt el teu interès pel conte, però malauradament no me'n queda cap versió impresa en català, només en castellà... Si t'interessa en català, sí que tinc la versió en pdf, que conté exactament les mateixes imatges i activitats que l'editat en paper i es pot imprimir en DIN A-4. Et deixo la meva adreça de correu per si et va bé: edicionslavareta@gmail.com

    ResponElimina
  8. Hola. Soc la Clara aquest conte es maraballos!!!! Jo tembe tinc una baueta que m·aqumpanya sempre. Molts patons i abrasadesper a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Clara! Oh què bé que puguis sentir la teva veueta com la Cel!!! Tots la tenim, aquesta veueta, però no tothom l'escolta... La Cel i jo també t'enviem molts petons i abraçades màgiques!!!

      Elimina
  9. Hola,sóc L'ALBA de 9 anys, visc a Lleida, i a mi la meva mare de petita ja em llegía els contes de la fada CEL pero tenia ganes de tornarlos a llegir per això he tornat a llegir el 1r i m'ha agradat molt pq ens diu q hem de confiar en nosaltres mateixos (estic molt contenta d'haverlo llegit).��������

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba bonica! No saps quin greu em sap no haver-te respost el missatge quan el vas escriure... No sé què va passar, però no vaig rebre l'avís i fins avui no l'he vist. M'ha fet molt feliç llegir-lo! Fa molt temps que vaig escriure els contes i de vegades m'oblido que hi ha nens i nenes que encara els llegeixen. T'envio una abraçada molt forta i espero que t'arribin les meves paraules tot i escriure-les un any massa tard. Et demano mil disculpes i desitjo que sempre segueixis confiant en tu mateixa.

      Elimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

  11. Hola soc la germana de la Carla, l’Arlet de 10 anys, m’ha agradat el teu primer conte estic intrigada per el pròxima història.😘🤗🥰🤗🥰😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arlet! Reina tot just ara he vist el teu comentari perquè he estat molt enfeinada i feia temps que no entrava al bloc. Estic molt contenta que t'hagi agradat el conte! Espero que els altres t'agradin tant o més que aquest! Una abraçada molt forta i moltíssimes gràcies per escriure'm!

      Elimina